NOVEL.LA PLANS DE FUTUR de MÀRIUS SERRA

Plans de futur és una novel·la sobre l'ESPERANÇA. Recrea lliurement el peculiar entorn familiar del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte, que va assolir projecció internacional malgrat les seves limitacions físiques i els entrebancs de la universitat franquista. En aquesta hist&og rave;ria de família destaquen les dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que li van dedicar la vida, i el pare absent, que va fugir de casa de manera inexplicable. Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb l'actitud positiva i vital del matemàtic tetraplègic i les dues cosines. L'acció transcorre entre la casa familiar a Sarrià i la casa d'estiueig empordanesa a Vilajoan. També hi ha incursions a Niça, Figueres i Cadaqués, on Salvador Dalí va fer un retrat de Maria Carbona que els acompanyarà la resta de les seves vides i que tindrà un paper en el desenllaç final de la novel·la. Discurs d'agraïment de Mârius Serra pel Premi Sant Jordi Reportatge informatiu de TV3 sobre la figura de Ferran Sunyer Informació de Tramuntava TV de l'exposició sobre Ferran Sunyer a Figueres Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres 1912 –Barcelona, 27 de desembre de 1967) va ser un matemàtic  autodidacte que va treballar a Catalunya des del final de la dècada anys trenta fins que va morir. La seva contribució a les ciències exactes fou molt important i els seus treballs van rebre el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles —que el van guardonar en diverses ocasions— i de la comunitat matemàtica internacional.

Ferran Sunyer va néixer amb una severa atròfia del sitema nerviós que li va impedir d'assistir a escola i l'obligà a tota mena d'ajuda per desenvolupar les activitats més bàsiques i sempre va haver de desplaçar-se en cadira de rodes. Aquesta severa discapacitat física el va obligar a dependre de la seva mare, Àngela Balaguer, ja que son pare va morir quan ell tenia dos anys. Posteriorment les seves cosines Maria i Maria dels Àngels Carbona en van tenir cura fins que morí. Visqué entre Barcelona i Vilajoan (al municipi de Garrigàs).Alt Empordà

De formació autodidacta, Ferran Sunyer es va iniciar en les matemàtiquesi la física a partir dels llibres de son cosí Ferran Carbona, estudiant d'enginyeria quimica. Féu les primeres recerques matemàtiques a finals de la dècada de 1930, amb notes en els Comptes Rendus de l'Académie des Sciences de París, avalades per Jacques Hadamard, ales hores un dels matemàtics mundialment més reconeguts. Després de la Segona guerra mundial, entrà en contacte amb matemàtics tan importants en investigació com Szolem Mandelbrojt, Jean-Pierre Kahane,Waclaw Sierpinski, Yves Meyer, Paul Malliavin, Henri Mascart i Angus John MacIntyre, entre d'altres.

Ferran Sunyer publicà més de 30 articles d'investigació en revistes espanyoles, americanescanes, principalment. Fou guardonat amb diversos premis de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, de l'Institut d'Estudis Catalans i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, entre els quals el Premio Francisco Franco de las Ciencias de 1955. A partir de 1957, malgrat les limitacions físiques, assistí com a convidat en diversos congressos internacionals.

La discapacitat li limitava molt les possibilitats professionals. Però, tanmateix, fou col·laborador i posteriorment investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i durant anys treballà amb un contracte de l'Office of Naval Research (ONR) del Ministeri de Marina dels Estats Units. En una època de grans restriccions i d'aïllament a Espanya, Ferran Sunyer va ser indubtablement un dels matemàtics més reconeguts a l'estranger

Ferran Sunyer és un exemple de superació i de lluita enfront les més grans adversitats i d'intel·ligència posada al servei de la ciència i de la comunitat científica internacional. I la seva família -que no va escatimar esforços perquè ell pogués exercir la investigació- ho és de valors com la solidaritat familiar: com que mai va poder escriure, tots els articles de matemàtiques, amb un llenguatge molt específic i fórmules complicades, els dictà a sa mare o a les seves cosines, que es van encarregar de traslladar-los al paper.

Doncs la novel.la està molt ben feta i et captiva  des de el primer moment. Gràcies  a ella  he pogut conèixer aquest personatge  del mon  de la matemàtica catalana, i sobretot per la col.laboració del seu entorn familiar, la mare en primer lloc  i  després les cosines qui  el varen cuidar fins l'últim moment. Com pot ser que aquest senyor  no  en tingui més ressó en l'ambit català, espanyol i  europeu?

Podría ser anomenat el Hawking català